dissabte, 14 de novembre de 2009

START UP's


Volguent explicar el SIM a clase vaig arribar a explicar com funcionaven les empreses de Capital Risc i com invertien en les Start Ups. Les meves clases tenen totes una segona intenció encoberta que és despertar la il.lusió pels meus alumnes de crear empresa. En algunes sesions crec que ho aconsegueixo, en la majoria segur que no. Participar és el que conta "diuen". Sembla que en termes anglosaxons quedi mes be; STAR UP, però el que volem dir és "EMPRENEDORS D'INNOVACIONS". Si ja costa ser emprenador imaginat innovador. En aquest païs sembla que està de moda, però només la paraula, ja que els fets deixen molt que desitjar. Innovem? Mes aviat desenvolupem idees que circulen per la xarxa del coneixament internacional. Ja es prou. De totes formes tant sigui innovar com desenvolupar encara ens en falta un tros llarg. Es per això que intento transmetre la il.lusió per la innovació. Es per això que explico que és una START UP. Que es? Son aquelles empreses que tenen en el seu actiu principal l'ILUSIÓ, i en els seu pasiu l'experiència. Però no els hi fa falta. Es mes, com més experiència menys innovació. Amb l'experiència anem acumulant visions negatives de les nostres accions. Ens van lligant les actituds d'anar a coneixer nous mons perque recordem el durs que van ser els començaments i els maldecaps que ens van causar. Com més experiència millor desenvolupem la nostra activitat ordinaria i millors som en un mercat que no es mou mentre el nostre entorn es mou constantment. Els temps passa i la nostra qualitat creix però el mercat en el cual desenvolupem la nostra activitat decreix. Que vol dir? Si seguim en aquesta projecció conseguirem ser els millors en un mercat de cero clients. Iuju!! SOM ELS MILLORS, ja ho hem conseguit. On son els clients? En un altre mercat. Lluny del que estem acostumats a operar. Hem de ser Start Ups ALWAYS! Hem de ser EIC (Emprenedors d'innovacions Contiuus)

diumenge, 8 de febrer de 2009

El perquè de tot plegat.


Els economistes son aquell col·lectiu que explica els fets una vegada succeïts i que no es capaç de fer previsions si no és que les trajectòries son estàndards i rectes. Així doncs vaig a fer un exercici econòmic i explicar el perquè de tot plegat del èxit de “exercicis d’amor” últim espectacle del Pont Flotant Teatre.

Ja es veia a vindre! La teoria marketesiana que els avispats integrants del Pont Flotant han ficat en pràctica és aquella que recita la fidelització del client. Aquella que fa que el client es converteixi en el seu principal dissenyador de producte. Aquella que integra les necessitats dels consumidors en el seu procés productiu. No hi ha que fer res més. Fer que el espectador (client, consumidor, comprador, ..., com li vulgueu dir) participi de la marca. Que arribi a sentir passió per les últimes novetats per que l'ha integrat dins del seu univers interior i que la defensi sigui a on sigui.

Com ho han fet? Doncs utilitzant les antigues tecnologies del boca-orella i confiant en la propagació de les ones en el espectre humà. Fa qüestió d’un parell de mesos.. –be, em remuntaré mes enrera- Fa vora un any que aquest meravellós grup de teatre, innovador, àgil, i versàtil encamina els seus pensament cap a una nova obra de teatre. Ho fan per separat quant tornen a casa en bicicleta o en metro. Ho fan junts comentant la jugada mentres prenen una cerveseta i ho fan intensificant el treball a 7000 metres d’altura en el continent Sud-americà. Però sobretot ho fan donant petites pistes als seus seguidors incondicionals els quals es preocupen de parlar d’ells en qualsevol oportunitat que tinguin de parlar de teatre. Que vol dir tot això: Primera, que viuen el teatre, o sigui la seva professió en primera persona. Dit amb un llenguatge empresarial, fan que el procés productiu sigui una millora constant. Segona: Donen al espectador el protagonisme desitjat per tal que aquest pugui satisfer les seves necessitats. Com ho fan? Integrant al espectador en l’obre i deixant-lo participar de la producció.

La multinacional LEGO i moltes altres intenten fer el mateix amb els seus clients i els seus processos productius. Una part important del seu cataleg de producte surgeix de la innovació constant d’un reduit cercle de clients. Els seus fans mes incondicionals treballen incansablement per aconseguir que el seu disseny sigui incorporat en el portfolio de producte la seguent temporada. Tot per una visita a planta guiada i un esmorzar amb els enginyers en cap de la central.

Modela els teus seguidors i aconseguiràs que la passió que ells respiren es traspassi a altres clients i consumidors. D’aquesta manera s’aconsegueix l’èxit, esperat o no que tothom espera obtindre.

Endavant!!

dissabte, 17 de gener de 2009

Pel Canvi

Canvi constant!!

Des de que el cel és cel i la terra és terra, l’única variable que s’ha mantingut constant és el canvi. Mai hem parat d’evolucionar negativa o positivament. Per això podem dir que en un moment en que la crisi d’un sistema que teníem incrustat en la retina i que a judjar pels nostres actes ens semblava infinit, el canvi s’ha mantingut. Estem canviant el nostre model de relació amb el client. Estem canviant les nostres relacions amb els proveïdors. Canviem la forma de relacionar-nos amb el nostre entorn més íntim. Familiars i amics s’han bolcat a utilitzar la xarxa per comunicar-se. Els correus electrònics formen part de novel·les. Acabo de llegir “quien se ha llevado mi blackberry?” –per cert, el llibre que he trigat menys a llegir-me. Serà per que l’únic que hi han son diàlegs unidireccionals de correus electrònics i d’aquests en llegeixo molts al final del dia. – El que deia, la novela que plasma un any de vida de un executiu d’una multinacional ens permet fer-nos una idea de com han canviat les relacions humanes en els últims 5 anys. Tothom qui mes qui menys s’escriu email o sms o instantmsg o com els hi vulguis dir. Tot queda plasmant en la xarxa que no oblida. Però canvia. I com que hi ha canvi, hi ha oportunitat i com que hi ha oportunitat hi ha negoci. Només fa falta tindre les eines necessàries i els ulls ben oberts per poder-sen aprofitar, (positivament).

Qui pretengui seguir un model extingit utilitzant els mateixos recursos, les mateixes eines i els mateixos mètodes està perdut. Hem de ser « creovadors ™ ». (Terme acunyat per Martin Luques ironicament però amb el seu punt de saviesa). O sigui més que creadors i innovadors junts. Hem d’està atents a que ens diuen els ulls del nostres clients. Com responen a les nostres campanyes de comunicació. Que és el que senten davant de nous productes. Com es comporten amb les implantacions de nous sistemes. Hem de recollir tota aquesta informació, descomposar-la i posar-la en safata a qui en pugui treure un profit dins de les nostres organitzacions i extraure una creovació™ que ens faci competitius.

dijous, 15 de gener de 2009

Tecnològia. Ens ajuda o ens perjudica?


En els últims 10 anys el salt qualitatiu i quantitatiu de la socientat de l’informació ha estat immens. Ni els més agosarats s’imaginaven que podriem arrivar a aquests extrems. Avui en día conceptes com la web 2.0, les xarxes socials, la descarrega de música mp3, els videos a la carta, o la localització de persones ja ens semblen tant cotidians que ningú es planteja no fer- los servir. Peró tot això ens ajuda o ens perjudica. Sobretot entès desde una prespectiva empresarial. Quantes empreses encara no tenen web propia? I de les que en tenen quantes els hi reporta rendabilitat? Quantes empreses utilitzen tota la capacitat del seus mòbils? Quantes aprofiten tots els avenços informàtics en software per coneixer millors als seus clients? Per poder aprofitar tot aixó nomès ens falta temps i ganes. Quant tenim una de les dues ens falta l’altre. De fet les noves tecnologíes ens prometíen temps i estalvi per poder rendavilitzar els nostres negocis, I ho tenim? Les noves tecnologíes ja son aquí però el temps i l’estalvi encara no els hem trobat. Potser per vàries raons. Una és que’ls enginyers i les empreses que destinen recursos a l’innovació els hi falta la part de formació per tal que tota aquestes noves tecnologíes puguin ser útils a les petites empreses. I l’altre és que en realitat totes les empreses competim en els mateixos mercats i recollim les mateixes innovacions per tal de fer front als mateixos problemes. O sigui, que quant tenim integrada l’innovació, altres empreses tambè l’han integrat i això no ens dona cap tipus d’avantange empresarial. Cal centrar–nos en el nostre negoci. Aportar valor afegit a les nostres accions i especializar-nos en alló que ja som competitius. Innovar nosaltres mateixos en millores en els nostres processos. Utilitzar els nostres proveïdors per que ens aportin coneixements i FORMACIÓ.

dijous, 15 de maig de 2008

Els començaments

Nomes vull dir 4 paraules despres d un dia esgotador fisicament: Vull escriure un blog!